Mens sana in corpore sano

- A quina surts a córrer, tu Arcadi?

- Al matí em prenc un cafè i ja surto.

…………………………………

Tinc la sensació de viure constantment en un estat post-traumàtic diari provocat per les hores de cotxe i l’absorció de la feina. I la medecina que em demana el cos és sortir a córrer. Aprofitar al màxim les hores lliures per fer esport, suar, fer caure quilòmetres a les cames. I així, aclarir la ment, endreçar les idees, regenerar pensaments, descansar mentalment. Tal com el poeta romà Juvenal –gràcies Google- pregava als déus, jo m’ho regalo al cos.

Al final del dia acabo aclaparat. La magnitud –tot i que positiva-del Tour m’atropella per moments i necessito recuperar un espai vital, trencar per recomposar, reintegrar-me dins la meva bombolleta. L’actitud hospitalària i devota dels aficionats segueix sent brutal. Ens obsequien amb productes típics de la terra, ens serveixen dinars que han preparat durant tot el matí. Avui a Saint Fargeau tots els veïns del poble estaven abocats a treballar pel Tour. Ens respecten eternament pel sol fet de lluir una acreditació.

El Tour però és just. Tot el que et treu t’ho torna. El desgast sucumbeix a la generositat dels regals que cauen constantment. Els castells “tintínescos”que adornen el paisatge i els vins tradicionals de la Borgonya ens han regat dolçament les converses dels últims dies i ens han demostrat que això, tot plegat, té Denominació d’Orígen. Però estic preocupat. Fa dies que la inquietud se’m menja per dins per les ganes que tinc d’arribar a l’etapa de divendres, al departament dels Vosges. Parlant amb en Joan Antoni Flecha abans del Tour ja em va destacar aquesta jornada. Serà espectacular. Ja toca. Compto enrere per olorar la profunditat dels boscos i valls dels Vosges. La imponència dels Alps vindrà més endavant.

Mentrestant espero. I us escric.

……………………………………

- Què fem Arcadi, girem?

- Sí, el GPS ja marca 8 quilòmetres. Sabies que els americans diuen que l’enemic dels atletes són les “3 d”? Dog, driver, doctor.

Trackback URI |